A continuación, para mostrar el espírirtu enfermizo, de morbidez total, del catalanismo, cito las plabras del del insigne político "catalá" Joan Puig. En ellas dice, aparte de criticar a Gasol - ese magnífico jugador de baloncesto que ha triunfado en el país del baloncesto-, que con el "a por todas, Oé", los españoles demostramos ese espíritu "guerrer i invasor", "el de las matanzas coloniales" que nos caracteriza.
Me encanta. Me encanta que me conozcan como un aguerrido invasor que tiene sometidos a los pobres (¿inferiores?) catalás.
Sí señor Puig. Somos así, los "espanyols", ¡cojons!. Somos soberbios, intratables y dominantes, Oé! por eso nos dejamos robar por los "pais catalá", para que se dejen someter a nuestros cupidiscentes apetitos desenfrenados de dominio implacable, Oé! a por ellos, oé!
Y, sí, señor Puig: Gasol es un pesetero indecente, Cojons! Será por eso me parece el catalá más decente que conozco. Eso sí, no se deja conquistar fácilmente: es un hombre. Para irritar aún más a Puig, exhibo el video publicitario del gran Gasol.
Y Ud, señor Puig, me parece el más indecente. Me parece enfermizo que Uds. se pongan al nivel de Bosnia en su plan de reivindicación de la independencia de una nació que nunca existió. Cataluya es grande, Sr, Puig, porque ha estado en y al lado de España, hasta que unos tipejillos como Ud, unos lemures rastreros habitantes de cloacas, han transmitido su infecto virus de acomplejados bosnios a catalanes normales. Menos mal que hay millones como Gasol.
De todas maneras, muchas gracias por ponerme, a mí y mis compatriotas, a nivel de pueblo conquistador. Hace mucho que dejamos de serlo, pero si a Ud. le complace la idea de que España una vez conquistó Catalunya, y desde entonces ejerce allí un dominio injusto, por mí, fenomenal. Ni me importa que con ello se ponga orgullosamente, y bobamente, en plan de pueblo inferior que lleva siglos sin poder quitarse de encima la indignante opresión española. Porque eso es lo que consigue, sr. Puig.
Tenía un amigo, muy querido, que decía, jocosamente, cuando iba a esa bella tierra que Ud. cree de su propiedad: "me voy a las colonias". tipejos como Ud, cocolisos como Ud, son los que consiguen esas posturas acomplejadas. ¡Visca Catalunya Lliure! (de tipejos como ud).
A continuació, las palabras de Puig:
Sector professionals de la publicitat valoren en un mínim de 500.000.-$ el que ha cobrat Pau Gasol per ressaltar l’orgull d’ésser espanyol, prova evident que primer és la pela, que Espanya.
Però tranquils, en les darreres olimpíades, en que va participar l’ex-Iugoslàvia, tot el país va celebrar entusiàsticament els seus èxits, pocs mesos després, tots eren Eslovens, Bosnis, Croats, Montenagrins, Serbis o fins tot Kosovars.
S’acaben els jocs olímpics, avui la selecció espanyola de bàsquet ha perdut la medalla d’or davant els EEUU, cal dir que ha fet un gran partit i que els americans s’han tingut que esforçar per guanyar.
M’han sobrat els comentaris dels periodistes que retransmeten els jocs, fora de lloc, d’una agressivitat extrema i amb una exacerbació del nacionalisme espanyol més retrograda.
Com que la meva selecció, la catalana, no la deixant jugar (Espanya segresta els nostres jugadors per guanyar les medalles, segrest econòmic) veig els jocs com a persona a qui li agrada l’esport i puc dir clarament que el dia que tinguem la selecció reconeguda, estic segur que no farem com Espanya. Amb el seu lema “a por ellos” tornant a les arrels i els hi surt aquell esperit guerrer i invasor (el de les matances colonials) que diuen, els hi va donar anys de glòria.
La debilitat d’Espanya és demostra amb les actituds racistes, el COE ha donat instruccions clares de no utilització de símbols catalans o bascos en els seus atletes (confirmat per gent catalana de la delegació a Pequín) us han recordeu de Barcelona 92?, els atletes catalans celebraven les victòries amb les senyeres, setze anys després el colonialisme espanyol les ha prohibides sota amenaça de retirar les beques als esportistes.
I aquesta és la meva crítica a la falta de valentia dels atletes catalans (claus en la majoria de medalles) la manca de compromís amb el seu País, ni un detall, ni un somriure per Catalunya, cal valentia, cal compromís, una cosa és jugar i l’altre col·laborar amb qui a la vegada prohibeix que teu País pugui participar.
Espanya no sap perdre, ho ha demostrat sempre, políticament i esportivament té por històrica, però no podrà impedir que un dia Catalunya jugui uns jocs olímpics, si països no reconeguts com Samoa Americana, territori d’EUA, Aruba, pertanyent a Holanda, Bermudes, territori de Gran Bretanya, Illes Verges Britàniques, territori de Gran Bretanya, Illes Caiman, territori de Gran Bretanya, Illes Cook, autonomia associada lliurement a Nova Zelanda, Guam, territori d’EUA, Hong Kong, regió especial administrada per Xina, Antilles Holandeses, territori holandès, Palestina, territori no reconegut encara com a país internacionalment, Puerto Rico, Estat lliure associat a EUA, Illes Verges Americanes, territori d’EUA, participant en uns jocs, com és possible que Catalunya, Escocia, Euskadi o altres no ho facin.
Me encanta. Me encanta que me conozcan como un aguerrido invasor que tiene sometidos a los pobres (¿inferiores?) catalás.
Sí señor Puig. Somos así, los "espanyols", ¡cojons!. Somos soberbios, intratables y dominantes, Oé! por eso nos dejamos robar por los "pais catalá", para que se dejen someter a nuestros cupidiscentes apetitos desenfrenados de dominio implacable, Oé! a por ellos, oé!
Y, sí, señor Puig: Gasol es un pesetero indecente, Cojons! Será por eso me parece el catalá más decente que conozco. Eso sí, no se deja conquistar fácilmente: es un hombre. Para irritar aún más a Puig, exhibo el video publicitario del gran Gasol.
Y Ud, señor Puig, me parece el más indecente. Me parece enfermizo que Uds. se pongan al nivel de Bosnia en su plan de reivindicación de la independencia de una nació que nunca existió. Cataluya es grande, Sr, Puig, porque ha estado en y al lado de España, hasta que unos tipejillos como Ud, unos lemures rastreros habitantes de cloacas, han transmitido su infecto virus de acomplejados bosnios a catalanes normales. Menos mal que hay millones como Gasol.
De todas maneras, muchas gracias por ponerme, a mí y mis compatriotas, a nivel de pueblo conquistador. Hace mucho que dejamos de serlo, pero si a Ud. le complace la idea de que España una vez conquistó Catalunya, y desde entonces ejerce allí un dominio injusto, por mí, fenomenal. Ni me importa que con ello se ponga orgullosamente, y bobamente, en plan de pueblo inferior que lleva siglos sin poder quitarse de encima la indignante opresión española. Porque eso es lo que consigue, sr. Puig.
Tenía un amigo, muy querido, que decía, jocosamente, cuando iba a esa bella tierra que Ud. cree de su propiedad: "me voy a las colonias". tipejos como Ud, cocolisos como Ud, son los que consiguen esas posturas acomplejadas. ¡Visca Catalunya Lliure! (de tipejos como ud).
A continuació, las palabras de Puig:
Sector professionals de la publicitat valoren en un mínim de 500.000.-$ el que ha cobrat Pau Gasol per ressaltar l’orgull d’ésser espanyol, prova evident que primer és la pela, que Espanya.
Però tranquils, en les darreres olimpíades, en que va participar l’ex-Iugoslàvia, tot el país va celebrar entusiàsticament els seus èxits, pocs mesos després, tots eren Eslovens, Bosnis, Croats, Montenagrins, Serbis o fins tot Kosovars.
S’acaben els jocs olímpics, avui la selecció espanyola de bàsquet ha perdut la medalla d’or davant els EEUU, cal dir que ha fet un gran partit i que els americans s’han tingut que esforçar per guanyar.
M’han sobrat els comentaris dels periodistes que retransmeten els jocs, fora de lloc, d’una agressivitat extrema i amb una exacerbació del nacionalisme espanyol més retrograda.
Com que la meva selecció, la catalana, no la deixant jugar (Espanya segresta els nostres jugadors per guanyar les medalles, segrest econòmic) veig els jocs com a persona a qui li agrada l’esport i puc dir clarament que el dia que tinguem la selecció reconeguda, estic segur que no farem com Espanya. Amb el seu lema “a por ellos” tornant a les arrels i els hi surt aquell esperit guerrer i invasor (el de les matances colonials) que diuen, els hi va donar anys de glòria.
La debilitat d’Espanya és demostra amb les actituds racistes, el COE ha donat instruccions clares de no utilització de símbols catalans o bascos en els seus atletes (confirmat per gent catalana de la delegació a Pequín) us han recordeu de Barcelona 92?, els atletes catalans celebraven les victòries amb les senyeres, setze anys després el colonialisme espanyol les ha prohibides sota amenaça de retirar les beques als esportistes.
I aquesta és la meva crítica a la falta de valentia dels atletes catalans (claus en la majoria de medalles) la manca de compromís amb el seu País, ni un detall, ni un somriure per Catalunya, cal valentia, cal compromís, una cosa és jugar i l’altre col·laborar amb qui a la vegada prohibeix que teu País pugui participar.
Espanya no sap perdre, ho ha demostrat sempre, políticament i esportivament té por històrica, però no podrà impedir que un dia Catalunya jugui uns jocs olímpics, si països no reconeguts com Samoa Americana, territori d’EUA, Aruba, pertanyent a Holanda, Bermudes, territori de Gran Bretanya, Illes Verges Britàniques, territori de Gran Bretanya, Illes Caiman, territori de Gran Bretanya, Illes Cook, autonomia associada lliurement a Nova Zelanda, Guam, territori d’EUA, Hong Kong, regió especial administrada per Xina, Antilles Holandeses, territori holandès, Palestina, territori no reconegut encara com a país internacionalment, Puerto Rico, Estat lliure associat a EUA, Illes Verges Americanes, territori d’EUA, participant en uns jocs, com és possible que Catalunya, Escocia, Euskadi o altres no ho facin.
1 comentario:
i like......
Publicar un comentario